De l’escola conductual a l’escola reflexiva

Resum

Els claustres de professorat detecten un augment de situacions violentes a les escoles. Ens preguntem si això no és conseqüència dels canvis que s'han operat a la nostra societat i els efectes que aquests tenen a l'escola. Quina escola, doncs, convé per a aquests nous temps? La qüestió de l'autoritat és central per pensar els impassos i situacions problemàtiques que es donen. És alguna cosa que ve donada o s'ha de guanyar? Com opera el procés d’aprenentatge? Com es creen les millors condicions perquè això passi? Com es recupera la idea d'auctoritas? Els educadors moltes vegades se senten desorientats i responen com poden, sovint des del malestar generat. El pes de la burocràcia i la manca de recursos aprofundeixen les dificultats, així moltes vegades als nens etiquetats com a “conductuals” s’hi respon de manera especular amb el que podríem anomenar “l'escola conductual”.
Cal reconèixer que hi ha impossibles i que evidentment no hi ha solucions màgiques. Els intents de donar resposta han de passar necessàriament per una reflexió profunda sobre com funciona la pròpia institució, incloent-hi el treball amb cada professional i quins canvis s'han d'implementar posant al centre l'alumnat.
Les experiències positives són aquelles en què prima l'escolta atenta i la reflexió i que promouen un diàleg veritable, i que fonamentalment eviten solucions segregatives. Aquelles, a més, en què els educadors puguin tractar el seu malestar.