De l’escola conductual a l’escola reflexiva

Autors/ores

  • Mario Izcovich Membre de l'Associació Mundial de Psicoanàlisi Cofundador de l'Institut de la Infància de Barcelona

DOI:

https://doi.org/10.32093/ambits.vi60504946

Paraules clau:

Violència, impossibles, canvis, autoritat, subjectivitat, escolta

Resum

Els claustres de professorat detecten un augment de situacions violentes a les escoles. Ens preguntem si això no és conseqüència dels canvis que s'han operat a la nostra societat i els efectes que aquests tenen a l'escola. Quina escola, doncs, convé per a aquests nous temps? La qüestió de l'autoritat és central per pensar els impassos i situacions problemàtiques que es donen. És alguna cosa que ve donada o s'ha de guanyar? Com opera el procés d’aprenentatge? Com es creen les millors condicions perquè això passi? Com es recupera la idea d'auctoritas? Els educadors moltes vegades se senten desorientats i responen com poden, sovint des del malestar generat. El pes de la burocràcia i la manca de recursos aprofundeixen les dificultats, així moltes vegades als nens etiquetats com a “conductuals” s’hi respon de manera especular amb el que podríem anomenar “l'escola conductual”.
Cal reconèixer que hi ha impossibles i que evidentment no hi ha solucions màgiques. Els intents de donar resposta han de passar necessàriament per una reflexió profunda sobre com funciona la pròpia institució, incloent-hi el treball amb cada professional i quins canvis s'han d'implementar posant al centre l'alumnat.
Les experiències positives són aquelles en què prima l'escolta atenta i la reflexió i que promouen un diàleg veritable, i que fonamentalment eviten solucions segregatives. Aquelles, a més, en què els educadors puguin tractar el seu malestar.

Referències

Benjamin, W. (2010) Crítica de la violencia. Barcelona: Editorial Biblioteca Nueva

Foucault, M. (2012) Vigilar y castigar. Barcelona: Siglo XXI Editores.

Krichesky, M. (2022) Experiencias de reingreso a la educación secundaria y lazo social. Revista Argentina de Investigación educativa.

Lacan, J. (1949) La agresividad en psicoanálisis. Escritos. Barcelona: Siglo XXI,

Lacan, J. (1968) Nota sobre el padre. El Psicoanálisis, Revista de la Escuela Lacaniana de Psicoanálisis, N.º 29, 2016.

Lacan, J. (1992) El Seminario 17, El reverso del psicoanálisis. Buenos Aires: Paidós.

Lacan, J. (1999) El Seminario 5, Las formaciones del inconsciente. Buenos Aires:Paidós.

Miller, J.A., (2004) Niños violentos. Revista Carretel Nº14, Bilbao.

Tizio, H. (2007) Síntomas actuales en la educación de los niños y adolescentes. http://pepsic.bvsalud.org/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1677-11682007000100012

Tizio, H. (2009) Rechazo al saber y Desinserción. Blog Escuela Lacaniana de Psicoanálisis. https://elp.org.es/rechazo_al_saber_y_desinsercion_hebe_tiz/

UNESCO (2020) Entornos de aprendizaje seguros: Prevención y tratamiento de la violencia en la escuela y sus alrededores. https://www.unesco.org/es/healtheducation/safe-learning-environments

Zweig, S. (1942 - 2011) El mundo de ayer: Memorias de un europeo. Barcelona: El Acantilado.

Publicades

27.05.2024

Número

Secció

Conceptualització sobre violència infantil, juvenil i escolar