Bases para la formación de los asesores psicopedagógicos: situación actual y retos de futuro
DOI:
https://doi.org/10.32093/ambits.vi.63.504991Palabras clave:
socioconstructivismo, colaboración, práctica educativa informada, formación, intervención psicopedagógicaResumen
El artículo analiza los fundamentos y retos actuales de la formación de los asesores psicopedagógicos, destacando que esta profesión se construye en la intersección entre la psicología de la educación, la pedagogía y la innovación escolar. Desde un enfoque socioconstructivista, se defiende que el asesoramiento debe basarse en la colaboración, la comprensión del contexto y el trabajo conjunto con docentes, familias y comunidad. Los autores subrayan la importancia de entender el aprendizaje como un proceso que se extiende a lo largo y a lo ancho de la vida, y la necesidad de que los asesores identifiquen las ecologías de aprendizaje y los fondos de conocimiento del alumnado. El artículo también enfatiza la relevancia de promover prácticas educativas informadas por la evidencia, fomentando la indagación y la reflexión sistemática. Finalmente, se propone que la formación de los futuros asesores integre experiencias auténticas, competencias de investigación, habilidades comunicativas y una ética profesional orientada a la inclusión y la justicia social.
Citas
Badia, A., & Liesa, E. (2020). Experienced teachers’ identity based on their I-positions: An analysis in the Catalan context. European Journal of Teacher Education, 45(1), 77–92. https://doi.org/10.1080/02619768.202 0.1795122
Banks, J. A. (Ed.). (2009). The Routledge international companion to multicultural education. Routledge.
Barron, B. (2006). Interest and self-sustained learning as catalysts of development: A learning ecology perspective. Human Development, 49(4), 193–224.
Berliner, D. (2003). Educational psychology as a policy science: Thoughts on the distinction between a discipline and a profession. Canadian Journal of Educational Administration and Policy, 26.
Booth, T., & Ainscow, M. (2015). Guía para la educación inclusiva: Desarrollando el aprendizaje y la participación en los centros escolares. Centre for Studies in Inclusive Education (CSIE).
Brown, C., Poortman, C., Gray, H., Ophoff, J., & Wharf, M. (2021). Facilitating collaborative reflective inquiry amongst teachers: What do we currently know? International Journal of Educational Research, 105, 101695. https://doi.org/10.1016/j.ijer.2020.101695
Cain, T., Brindley, S., Brown, C., Jones, G., & Riga, F. (2019). Bounded decision‐making, teachers’ reflection and organisational learning: How research can inform teachers and teaching. British Educational Research Journal, 45(5), 1072–1087.
Cole, M. (2016). Designing for development: Across the scales of time. Developmental Psychology, 52(11), 1679–1689. https://doi.org/10.1037/dev0000156
Coll, C. (2001). Constructivismo y educación: La concepción constructivista de la enseñanza y el aprendizaje. A C. Coll & A. Marchesi (Comps.), Desarrollo psicológico y educación II. Psicología de la educación (pp. 157– 186). Alianza.
Coll, C. (2013). La educación formal en la nueva ecología del aprendizaje: Tendencias, retos y agenda de investigación. En J.K. Rodríguez Illera (Comp.) Aprendizaje y educación en la sociedad digital (pp. 156–170). Universitat de Barcelona. DOI:
Coll, C. (2018). Procesos de aprendizaje generadores de sentido y estrategias de personalización. En C. Coll La personalización del aprendizaje (pp. 14–18). Graó
Coll, C., Esteban-Guitart, M., & Iglesias, E. (2020). Aprenentatge amb valor i sentit personal: Estratègies, recursos i experiències de personalització educativa. Graó.
Coll, C., Mauri, T., Colomina, R., Engel, A., Oller, J., Onrubia, J., & Rochera, M. J. (2018). Hacia una educación distribuida e interconectada: Algunas implicaciones para la formación de los docentes. A T. Lleixà, B. Gros, T. Mauri, & J. L. Medin(Eds.), Educación 2018–2020. Retos, tendencias y compromisos (pp. 27–31). IRE–Universitat de Barcelona.
Coll, C. (2025). Learner identity and the training of competent learners / La identidad de aprendiz y la formación de aprendices competentes. Journal for the Study of Education and Development, 48(4), 753–793. https://doi.org/10.1177/0210370225138
Coma, R. (2022). De los equipos de asesoramiento psicopedagógico a la calidad. A T. Huguet, E. Liesa, & J. Serra- Capallera (Coords.), El asesoramiento psicopedagógico a debate (pp. 37–51). Graó.
Contreras, N., Liesa, E., & Giralt-Romeu, M. (2024). How pre-service teachers change their view of forms of inquiry after participating in an inquiry-based practicum. Teaching and Teacher Education, 140, 104478.
Contreras, N., Liesa, E., Mayoral, P., & Alguacil, M. (2025). Examining the difficulties and support during an inquirybased practicum: Pre-service teachers and school mentors’ experiences. European Journal of Teacher Education, 1–18. https://doi.org/10.1080/02619768.2025.2514638
Darling-Hammond, L., Hyler, M. E., & Gardner, M. (2017). Effective teacher professional development. Learning Policy Institute.
Domènech, M. (2025). EPA. Ecologies personals d’aprenentatge: Guia per connectar els aprenentatges de les activitats for a escola amb els de l’aula. Fundació Jaume Bofill.
DuFour, R., & DuFour, R. (2013). Learning by doing: A handbook for Professional Learning Communities at Work TM. Solution Tree Press.
Engel, A., & Membrive, A. (2018). Contextos de actividad, experiencias de aprendizaje y trayectorias personales. En C. Coll (Coord.), La personalización del aprendizaje (pp. 19–22). Graó.
Erstad, O. (2018). Trajectories of knowledge builders: A learning lives approach. QWERTY – Interdisciplinary Journal of Technology, Culture and Education, 13(2), 113–131. https://doi.org/10.30557/QW000002
Esteban-Guitart, M. (Ed.). (2024). Funds of knowledge and identity pedagogies for social justice: International perspectives and praxis from communities, classroom, and curriculum. Routledge.
Esteban-Guitart, M., & Gee, J. (2024). Learning as a life project(s). Learning: Research and Practice, 10(1), 93–102. https://doi.org/10.1080/23735082.2023.2291010
Esteban-Guitart, M., Coll, C., & Penuel, W. (2018). Learning across settings and time in the Digital Age. Digital Education Review, 33, 1–16. https://doi.org/10.1344/der.2018.33.25p
Esteban-Guitart, M., DiGiacomo, D., Penuel, W., &Ito, M. (2020). Principios, aplicaciones y retos del aprendizaje conectado. Contextos Educativos, 26, 157–176. https://doi.org/10.18172/con.3966
Esteban-Guitart, M., Iglesias, E., Jornet, A., Bertran, A., Serrats, L., & Rodríguez, E. (2024). Educación distribuida y conectada: Concepto, dimensiones y experiencias. Pedagogia i Treball Social, 13(2), 43–53. https://doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v13i2.23037
Ferré, N., & Talaya, M. (2022). La red colaborativa en la escuela como principio del asesoramiento. En T. Huguet, E.
Liesa, & J. Serra-Capallera (Coords.), El asesoramiento psicopedagógico a debate (pp. 275–280). Graó.
Foreman-Peck, L., & Winch, C. (2010). Using educational research to inform practice: A practical guide to practitioner research in universities and colleges. Routledge.
Gairín, J., & Ion, G. (2021). Prácticas educativas basadas en evidencias. Narcea.
García-Romero, D., & Lalueza, J. L. (2019). Procesos de aprendizaje e identidad en aprendizaje servicio universitario: Una revisión teórica. Educación XX1, 22(2), 45–68. https://doi.org/10.5944/educxx1.22716
Gómez Jarabo, I., & Cabañero Valencia, J. (2021). La colaboración entre el profesorado. In Prácticas educativas basadas en evidencias: Reflexiones, estrategias y buenas prácticas (pp. 241–257). Narcea.
Giralt-Romeu, M., Liesa, E., Mayoral, P., & Becerril, L. (2020). Student teachers’ positioning with regard to their key learning experiences in the first practicum. Quaderns de Psicologia, 22(2), Article 0004.
Giralt-Romeu, M., Liesa, E., & Castelló, M. (2021). I research, you research: Do future teachers consider themselves researchers? Journal for the Study of Education and Development, 44(3), 586–622.
Hargreaves, A., & Woods, P. (Eds.). (2019). Classrooms and staffrooms: The sociology of teachers and teaching. Routledge.
Hord, S. M. (1997). Professional learning communities: Communities of continuous inquiry and improvement. Southwest Educational Development Laboratory
Huguet, T., Liesa, E., & Serra-Capallera, J. (2022). El asesoramiento psicopedagógico a debate. Graó.
Iglesias, E., Morcillo, L., Esteban-Guitart, M., & Quintana, A. (2025). Mesograma socioeducativo (MesoSE): Una herramienta para identificar, analizar y mejorar las relaciones escuela–entorno. Educació Social, 85, 99–121. https://doi.org/10.60940/EducacioSocialn85id432022
Iredale, A., &Tremayne, D. (2020). Professional learning communities as sites for teacher learning. In Research- Informed Teacher Learning (pp. 86–97). Routledge.
Ito, M., Gutiérrez, K., Livingstone, S., Penuel, W., Rhodes, J., Salen, K., & Watkins, C. (2013). Connected learning: An agenda for research and design. Digital Media and Learning Research Hub.
Jornet, A., Penuel, W., Esteban-Guitart, M., & Akkerman, S. (2025). Socio-educational ecologies for learning, social change, and future thinking: Expanding educational psychology’s boundaries. Acta Psychologica, 258, 105156. https://doi.org/10.1016/j.actpsy.2025.105156
Lago, J. R., & Onrubia, J. (2022). Innovación y mejora de la práctica educativa: Una estrategia colaborativa. Octaedro.
Lalueza, J. L., Sánchez-Busqués, S., & García-Romero, D. (2020). Following the trail of the 5th Dimension: University-community partnership to design educational environments. Mind, Culture & Activity, 27(2), 132–139. https://doi.org/10.1080/10749039.2019.1611859
Liesa, E., Castelló, M., & Becerril, L. (2018). Nueva escuela, ¿nuevos aprendizajes? REXE. Revista de Estudios y Experiencias en Educación, 2(1), 15–29.
Liesa, E., & Mayoral Serrat, P. (2019). Pot haver-hi innovació sense recerca? Una proposta des de les comunitats d’indagació. Àmbits de Psicopedagogia i Orientació, 50, 59-72.
Liesa, E., & Mayoral, P. (2020). Els procesos d’indagació cooperativa en els centres escolars: Valoracions d’algunes experiències. Àmbits de Psicopedagogia i Orientació, 53, 84–95.
Liesa, E., Mayoral, P., & Badia, A. (2022). El asesoramiento psicopedagógico para el desarrollo de procesos de mejora e innovación educativa. A T. Huguet, E. Liesa, & J. Serra-Capallera (Coords.), El asesoramiento psicopedagógico a debate (pp. 81–95). Graó.
Luna, M., & Martín, E. (2008). The importance of the conceptions in psychoeducational guidance. Profesorado. Revista de Currículum y Formación del Profesorado, 12(1), 12–12.
Martín, E., Pozo, J. I., Cervi, J., Pecharromán, A., Mateos, M., Pérez, M. P., & Martínez, P. (2005). ¿Mantienen los psicopedagogos las mismas concepciones que el profesorado acerca de la enseñanza y el aprendizaje?
A C. Monereo & J. I. Pozo (Eds.), La práctica del asesoramiento educativo a examen (pp. 69–89). Graó.
Martín, E., & Onrubia, J. (2011). Orientación educativa. Procesos de innovación y mejora de la enseñanza. Graó.
Martínez-Celorrio, X. (2019). La recerca educativa, també al servei de les escoles: Models emergents per a la millora de l’impacte de la recerca educativa. En Reptes de l’educació a Catalunya (pp. 535–582). Fundació Bofill.
Membrive, A., Silva, N., Rochera, M. J., & Merino, I. (2022). Advancing the conceptualisation of learning trajectories: A review of learning across contexts. Learning, Culture and Social Interaction, 37, 100658. https://doi.org/10.1016/j.lcsi.2022.100658
Meneses, C., & Liesa, E. (2025). Development of teacher identity towards inclusive voices. The Journal of Experimental Education, 1–19.
Monereo, C., Pozo, J.I., & Castelló, M. (2001). La enseñanza de estrategias de aprendizaje en el contexto escolar. A C. Coll, J. Palacios & A. Marchesi (Comps.), Desarrollo psicológico y educación (pp. 235-258). Alianza.
Monereo, C., & Pozo, J. I. (2005). La práctica del asesoramiento educativo a examen. Graó.
Monereo, C. (2022). La formación de la identidad asesora: Crear contextos de intervención a través del diálogo asesor. En T. Huguet, E. Liesa, & J. Serra-Capallera (Coords.), El asesoramiento psicopedagógico a debate (pp. 97–114). Graó.
Penuel, W., Riedy, R., Barber, M., Peurach, D., LeBouef, W., & Clark, T. (2020). Principles of collaborative education research with stakeholders: Toward requirements for a new research and development infrastructure. Review of Educational Research, 90 (4), 627–674. https://doi.org/10.3102/0034654320938126
Ramos, W., & Engel, A. (2023). Experiências innovadoras na educação básica: relatos de Espanha e Brasil. CRV.
Sánchez, E. (2000). El asesoramiento psicopedagógico: Un estudio observacional sobre las dificultades de los psicopedagogos para trabajar con los profesores. Infancia y Aprendizaje, 91, 55–77.
Schnellert, L., Sinclair, K., & Butler, D. (2024). The role of the researcher-facilitator in professional learning networks. Journal of Professional Capital and Community, https://doi.org/10.1108/JPCC-10-2024-0177
Serra-Capallera, J. (2008). Trabajar con otros: Elementos de nueva configuración de los servicios educativos públicos. Profesorado. Revista de Currículum y Formación del Profesorado, 401–415.
Solé, I. (2005). Formación continua y competencia profesional de los asesores psicopedagógicos. A C.
Monereo & J. I. Pozo (Eds.), La práctica del asesoramiento a examen (pp. 273–286). Graó.
Tharp, R. G., Estrada, P., Stoll, S., & Yamauchi, L. A. (2002). Transformar la enseñanza: Excelencia, equidad, inclusión y armonía en las aulas y las escuelas. Paidós.
Vieira, F., Flores, M. A., da Silva, J. L. C., Almeida, M. J., &Vilaça, T. (2021). Inquiry-based professional learning in the practicum: Potential and shortcomings. Teaching and Teacher Education, 105, 103429. https://doi.org/10.1016/j.tate.2021.103429
Willegems, V., Consuegra, E., Struyven, K., & Engels, N. (2017). Pre-service teachers as members of a collaborative teacher research team: A steady track to extended professionalism? Teaching and TeacherEducation, 76, 126–139.
Descargas
Publicado
Número
Sección
Licencia
Derechos de autor 2026 Eva Liesa, Anna Engel, José Luis Lalueza, Moisès Esteban-Guitart, Verònica Jiménez

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 4.0.
Los autores/as conservan los derechos de autor y conceden a la revista el derecho de primera publicación de la obra, registrada bajo una licencia Creative Commons Reconeixement-NoComercial-Sense Obra Derivada. Esta licencia permite la descarga de las obras y que se puedan compartir con otros siempre que se reconozca la autoría, pero no permite que se modifiquen de ninguna forma ni ser utilizadas con finalidad comercial.












