Microviolències: el maltracte reiterat

Autors/ores

  • Jordi Collell Mestres, psicòlegs i màsters en psicopatología infanto-juvenil
  • Carme Escudé Mestres, psicòlegs i màsters en psicopatología infanto-juvenil

DOI:

https://doi.org/10.32093/ambits.vi.62.504980

Paraules clau:

microviolències, bullying, assetjament escolar, clima escolar, regulació emocional

Resum

Una de les característiques de l’assetjament entre iguals és la repetició d’accions. La violència es construeix lentament en el dia a dia de les relacions, i és aquesta persistència la que provoca en la persona que la pateix una situación d’indefensió i d’estrés crònic que pot afectar negativament el seu desenvolupament. No sempre es tracta de fets molt greus, sinó de victimitzacions menors que anomenem “microviolències”.

A vegades però, aquestes microviolències no són exclusives de l’assetjament, sinó que constitueixen una forma habitual de relació. Es banalitzen conductes integrant-se en el repertori quotidià, i representen el símptoma d’un empobriment col·lectiu. Quines són les causes d’aquestes conductes? És freqüent aquest fenomen? És generalitzable aquest sentiment de malestar a l’escola?. Què hi podem fer?

En aquest article, tractem de descriure el fenomen, apuntem alguns dels factors que afavoreixen la seva aparició i increment; i exposem algunes consideracions de cara al seu afrontament.

Referències

Bratsberg, B., &Rogeberg, O. (2018). Flynn effect and its reversal are both environmentally caused. Proceedings of theNationalAcademy of Sciences, 115(26), 6674–6678.

Debarbieux E., (2016) “L’écoleface la violence”. Malakoff: Dunoud Ed.

Debord, G. (1967) “La société du spectacle”. París: Buchet/Chastel.

Desmurget, M. (2020) “La fábrica de cretinosdigitales” Barcelona: Península

Fitzpatrick C. et al. (2024) Early-Childhood Tablet Use and Outbursts of Anger. JAMA Pediatr.

Fraillon, J. (2024). ICILS 2023 International Report: An International Perspective on Digital Literacy. International Association for the Evaluation of Educational Achievement (IEA). Recuperat de https://www.iea.nl/publications/icils-2023-international-report

Gottfredson, G. (1985) “Victimization in schools” New York: Plenum Press

Guilluy, Ch. (2019) “No society. El fin de la clasemedia occidental”. Barcelona: Taurus

Hinduja, S., &Patchin, J. W. (2024). Bullying Beyond the Schoolyard: Preventing and Responding to Cyberbullying (3a ed.). Thousand Oaks, CA: Sage Publications.

Judt, T. (2016) “Algo va mal” Barcelona: Taurus

Kelling, G. L., & Coles, C. M. (1996). Fixing Broken Windows: Restoring Order and Reducing Crime in Our Communities.The Free Press.

Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). (2024). Segona avaluació de l'OCDE sobre competències de la població adulta. Recuperat de https://www.oecd.org/es/about/news/press-releases/2024/12/adult-skills-in-literacy-and-numeracy-declining-or-stagnating-in-most-oecd-countries.html

Postman N., (2016) Divertirse hasta morir: El discurso público en la era del show bussiness. Madrid: Ed. de la Tempestad

Rodero, E. (2024). La formació en comunicació oral continua sent una assignatura pendent entre els estudiants universitaris. Observatori Social de la Fundació "la Caixa". Recuperat de https://elobservatoriosocial.fundacionlacaixa.org/ca/-/training-in-oral-communication

Tremblay, R. E. (2000). The development of aggressive behaviour during childhood: What have we learned in the past century?International Journal of BehavioralDevelopment, 24(2), 129–141.

4

Publicades

24.05.2025

Número

Secció

Psicopedagogia i Orientació