El desenvolupament professional a través de xarxes d'aprenentatge docent: una revisió dels factors clau i anàlisi d'una experiència
DOI:
https://doi.org/10.32093/ambits.vi5850486Paraules clau:
Desenvolupament professional docent; col·laboració docent; aprenentatge entre iguals; treball en xarxaResum
La complexitat del context actual suposa un conjunt de reptes que els sistemes educatius han de ser capaços d'afrontar per garantir-ne la qualitat. El desenvolupament professional mitjançant el treball en xarxa es presenta com una iniciativa prometedora que facilita la c-oconstrucció de coneixement entre docents de diferents centres educatius amb la intenció d’assolir objectius de millora i qualitat educativa. Les investigacions més recents sostenen que implementar una xarxa daprenentatge docent és desafiant i requereix contemplar moltes variables, entre elles, el suport de les administracions. Per això, el propòsit d’aquest treball és aportar coneixement sobre una de les mancances de la recerca actual: l’anàlisi i la descripció dels factors que faciliten l’aprenentatge docent en xarxa. Es fa una revisió sistemàtica d'experiències de treball en xarxa i s'identifiquen els factors que fan possible el seu èxit per, finalment, fer-los servir com a eina d'anàlisi de la Xarxa de Competències Bàsiques, una xarxa d'aprenentatge docent promoguda pel Departament d'Educació de Catalunya. L'anàlisi permet fonamentar amb evidències de la investigació les accions que es duen a terme i plantejar línies de desenvolupament per sostenir-les.
Referències
Ainscow, M. (2016). Collaboration as a strategy for promoting equity in education: possibilities and barriers. Journal of Professional Capital and Community, 1(2), 159-172. https://doi.org/10.1108/jpcc-12-2015-0013
Azorín, C. (2022). Collaborative Networking in Education: Learning Across International Contexts. REICE. Revista Iberoamericana sobre Calidad, Eficacia y Cambio en Educación 2022, 20(3), 63-79.
Azorín, C., y Muijs, D. (2018). Redes de colaboración en educación: Evidencias recogidas en escuelas de Southampton. Revista de currículum y formación del profesorado, 22(2), 7-27. http://doi.org/10.30827/profesorado.v22i2.7845
Bolam, R., McMahon, A., Stoll, L., Thomas, S., Wallace, M., Greenwood, A., Hawkey, K., y Smith, M. (2005). Creating and Sustaining Effective Professional Learning Communities. DfES Research Report RR637. University of Bristol.
Bolívar Ruano, M. R. (2013). Comunidades profesionales de aprendizaje. Instrumentos de diagnóstico y evaluación. Revista Iberoamericana de Educación – Revista Ibero-americana de Educação, 61(1), 1-12. https://doi.org/10.35362/rie621893
Booth, T., y Ainscow, M. (2000). Index for inclusion. Traducción castellana Guía para la evaluación y mejora de la educación inclusiva. Consorcio universitario para la educación inclusiva (2002).
Brown, C. (2017). Further exploring the rationality of evidence informed practice: A semiotic analysis of the perspectives of a school federation. International Journal of Education Research, 82, 28-39. https://doi.org/10.1016/j.ijer.2017.01.001
Brown, C., y Flood, J. (2020). The three roles of school leaders in maximizing the impact of Professional Learning Networks: A case study from England. International Journal of Education Research, 99, 101516. https://doi.org/10.1016/j.ijer.2019.101516
Brown, C., Flood, J., Armstrong, P., MacGregor, S., y Chinas, C. (2021). Is distributed leadership an effective approach for mobilising professional capital across professional learning networks? Exploring a case from England. Journal of Professional Capital and Community, 6(1), 64-78. https://doi.org/10.1108/JPCC-02-2020-0010
Centre for Studies on Inclusive Education. (2020). CSIE Strategy 2020-2024. Centre for Studies on Inclusive Education. http://www.csie.org.uk/about/strategy.shtml
Chapman, C. (2014). From within-to between- and beyond-school improvement: A case of rethinking roles and relationships? State or Art Session: Educational Effectiveness and Improvement Research, Policy and Practice. ICSEI Conference, January 2-7, Yogyakarta. Recuperado de www.icsei.net/index.php?id=1677.
Chapman, C., Chestnutt, H., Friel, N., Hall, S., y Lowden, K. (2016). Professional capital and collaborative inquiry networks for educational equity and improvement? Journal of Professional Capital and Community, 1(3), 178-197. https://doi.org/10.1108/JPCC-03-2016-0007
Chapman, C., y Hadfield, M. (2010). Realising the potential of school-based networks. Educational Research, 52(3), 309-323. https://doi.org/10.1080/00131881.2010.504066
Clarke, L., Galvin, C., Campbell, M., Cowan, P., Hall, K., Magennis, G., O’Doherty, T., Purdy, N., y Abbot, L. (2020). Assessing the value of SCOTENS as a cross-border professional learning network in Ireland using the Wenger–Trayner value-creation framewok. Oxford Review of Education, 47(1), 79-97. https://doi.org/10.1080/03054985.2020.1835624
Comisión Europea. (2018). Networks for learning and development across school education: Guiding principles for policy development on the use of networks in school education systems. Education and training.
Darling-Hammond, L., Flook, L., Cook-Harvey, C., Barron, B., y Osher, D. (2019). Implications for educational practice of the science of learning and development. Applied Developmental Science, 24(2), 97-104. http://doi.org/10.1080/10888691.2018.1537791
Darling-Hammond, L., y Richardson, N. (2009). Teacher learning: What matters? Educational leadership, 66(5), 47-53.
Day, C. (1999). Developing Teachers: The Challenges of Lifelong Learning. Palmer Press.
De Vries, S., y Prenger, R. (2018). A lesson study professional learning network in secondary education. En C. Brown, y C. Poortman (Eds.), Networks for learning. Effective Collaboration for Teacher, School and System Improvement (pp. 135-151). Routledge.
Duran, D. (2019). Aprendizaje docente entre iguales: maestros y escuelas que aprenden unos de otros. Ámbitos de Psicopedagogía y Orientación 50, 50-62. https://doi.org/10.32093/ambits.v0i50.1219
Duran, D., Corcelles, M., y Miquel, E. (2020). La observación entre iguales como mecanismo de desarrollo profesional docente: La percepción de los participantes de la Xarxa de Competències Bàsiques. Ámbitos de Psicopedagogía y Orientación 53, 49-61. https://doi.org/10.32093/ambits.vi53.2636
Esbrina grup de recerca. (en prensa). La Xarxa de Competències Bà¬siques: concepcions, tensions i aportacions per a la transformació de l’Escola: sis estudis de cas. Universitat de Barcelona.
Esteve, O., y Carandell, Z. (2011). Fomentant la pràctica reflexiva col·lectiva en els centres educatius: cap a un nou paradigma de l’assessorament a centre. Innov[IB]. Recursos i Recerca Educativa de les Illes Balears, 2, 22-35.
Esteve, O., Hernández, F., y Sanmartí, N. (2018). La formación en red como base para la transformación. Cuadernos de pedagogía, 486, 50-53.
Hadfield, M., Jopling, C., Noden, D., O’Leary., y A. Stott. (2006). What does the existing knowledge base tell us about the impact of networking and collaboration? A review of network-based innovations in education in the UK. National College for School Leadership.
Hadfield, M., Jopling, M., Noden, C., O’Leary, D., & Stott, A. (2006). What does the existing knowledge base tell us
about the impact of networking and collaboration? A review of network-based innovations in education in the UK.
Nottingham, England: National College for School Leadershi
Hernández, F. (2021). De la innovació com a moda a una cultura de la innovació per a la transformació de la vida dels centres. En C, Coll, y B, Albaigés (Eds.), Anuari 2020: L’estat de l’educació a Catalunya (pp. 403-441). Fundació Jaume Bofill.
Hernández, F., Esteve, O., Sanmartí, N. y Duran, D. (2019). Formar per transformar. La Xarxa de Competències Bàsiques, un model de professi¬onalització docent. Departament d’Educació. Direcció Gene¬ral de Currículum i Personalització.
Iglesias Martínez, M. J., Lozano Cabezas, I., y Roldán Soler, I. (2018). La calidad e innovación educativa en la formación continua docente: un estudio cualitativo en dos centros educativos. Revista Iberoamericana de Educación (77)1, 13-34. https://doi.org/10.35362/rie7713090
Jackson, D., y Temperley, J. (2007). From Professional Learning Community to Networked Learning Community. En L. Stoll, y K. Seashore-Louis (Eds.), Professional Learning Communities: Divergence, depth and dilemmas (pp. 45-62). OH: Open University Press.
Katz, S., y Earl, L. (2010) Learning about networked learning communities, School Effectiveness and School Improvement: An International Journal of Research, Policy and Practice, School Effectiveness and School Improvement, 21(1), 27-51. http://doi.org/10.1080/09243450903569718
Miquel, E., y Duran, D. (2017). Peer Learning Network: Implementing and sustaining cooperative learning by teacher collaboration. Journal of Education for Teaching, 43(3), 349-360. https://doi.org/10.1080/02607476.2017.1319509
Monereo, C. (2010). La formación del profesorado: una pauta para el análisis e intervención a través de incidentes críticos. Revista iberoamericana de educación, 52, 149-178. https://doi.org/10.35362/rie520615
Muijs, D., West, M., y Ainscow, M. (2010). Why network? Theoretical perspectives on networking. School Effectiveness and School Improvement, 21(1), 5–26. https://doi.org/10.1080/09243450903569692
OCDE (2019). TALIS 2018 Results (Volume I): Teachers and School Leaders as Lifelong Learners, TALIS, OECD Publishing. https://doi.org/10.1787/1d0bc92a-en
OCDE (2020). TALIS 2018 Results (Volume II): Teachers and School Leaders as Valued Professionals, TALIS, OECD Publishing. https://doi.org/10.1787/19cf08df-en
Ojuel, M., y Segura, F. (2016). Centres i docents que aprenen treballant en xarxa. Com l’avaluació formativa traspassa el llindar de l’aula. Perspectiva escolar, 390, 21-29.
Ojuel, M., y Segura, F. (2018). Una experiencia de formación entre iguales para el desarrollo profesional docente y la transformación de los centros. Cuadernos de pedagogía, 486, 54-59.
Prenger, R., Poortman, C., y Handelzalts, A. (2021). Professional learning networks: from teacher learning to school improvement? Journal of Educational Change, 22, 13-52. https://doi.org/10.1007/s10833-020-09383-2
Rincón-Gallardo, S., y Fullan, M. (2016). Essential features of effective networks in education. Journal of Professional Capital and Community, 1(1), 5-22. https://doi.org/10.1108/JPCC-09-2015-0007
Sales, A., Moliner, L., y Amat, A. (2016). Collaborative professional development for distributed teacher leadership towards school change. School Leadership & Management, 34(3), 254-266. https://doi.org/10.1080/13632434.2016.1209176
Sanford, K., Hopper, T., Robertson, K., Bell, D., Collyer, V., y Lancaster, L. (2019). Sustainable Leadership Supporting Educational Transformation. In Education, 25(2), 3-22. https://doi.org/10.37119/ojs2019.v25i2.433
Schildkamp, K., Nehez, J., y Blossing, U. (2018). From data to learning a data team Professional Learning Network. En C. Brown y C. Poortman (Eds.), Networks for learning. Effective Collaboration for Teacher, School and System Improvement (pp. 75-91). Routledge.
Schnellert, L., y Butler, D. (2020). Exploring the potential of collaborative teaching nested within professional learning networks. Journal of Professional Capital and Community, 6(2), 99-116. https://doi.org/10.1108/JPCC-06-2020-0037
Segura, F., y Ojuel, M. (2021). Ante la incertidumbre, el trabajo en red nos da confianza, seguridad y esperanza. Ámbitos de Psicopedagogía y Orientación, 54, 206-220. https://doi.org/10.32093/ambits.vi54.5019
Sinnema, C., Daly, A., Liou, Y., y Rodway, J. (2020). Exploring the communities of learning policy in New Zealand using social network analysis: A case study of leadership, expertise, and networks. International Journal of Education Research, 99, 101492. https://doi.org/10.1016/j.ijer.2019.10.002
Stoll, L. (2010). Professional learning community. International Encyclopedia of Education (Third edition), 151-157. https://doi.org/10.1016/B978-0-08-044894-7.00435-8
Stoll, L., Harris, A., y Handscomb, G. (2012). Great Professional Development Which Leads to Great Pedagogy: Nine Claims from Research. National College for School Leadership.
Topping, K. (2005). Trends in Peer Learning. Educational Psychology, 25(6), 631–645. https://doi.org/10.1080/01443410500345172
Topping, K., Buchs, C., Duran, D., y Van Keer, H. (2017). Effective peer learning: from principles to practical implementation. Routledge.
Tulowitzki, P. (2020). Cultivating a global professional learning network through a blended-learning program: Levers and barriers to success. Journal of Professional Capital and Community, 6(2), 148-162. http://doi.org/10.1108/JPCC-06-2020-0046
Vescio, V., Ross, D., y Adams, A. (2008). A review of research on the impact of professional learning communities on teaching practice and student learning. Teaching and Teacher Education, 24(1), 80–91. https://doi.org/10.1016/j.tate.2007.01.004
Xarxa de Competències Bàsiques. (2020a). Organització Xarxes Territorials 20-21 [Documento no publicado]. Direcció General de Currículum i Personalització.
Xarxa de Competències Bàsiques. (2020b). Full de Ruta de la tasca individual 20-21 [Documento no publicado]. Direcció General de Currículum i Personalització.
Descàrregues
Publicades
Número
Secció
Llicència
Els autors/ores conserven els drets d'autor i concedeixen a la revista el dret de primera publicació de l'obra, registrada sota una llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-Sense Obra Derivada. Aquesta llicència permet la descàrrega de les obres, i que es puguin compartir amb altres sempre que se’n reconegui l'autoria, però no permet que siguin modificades de cap manera, ni ser utilitzades amb finalitat comercial.
